ENTESA FERRERIES

Quan el passat mes de gener el Consell Insular de Menorca anunciava l’acord de compra de la muntanya de Santa Águeda, ens alegràrem molt com a ferreriencs i menorquins. La titularitat pública de l’entorn que acullen les importants restes de l’antic castell musulmà era una primera passa, necessària, per a tirar endavant les intervencions, que a partir de l’aprovació del Pla Especial es decidissin fer, vetllant sempre per la seva conservació. Aquesta compra suposava també, l’acompliment d’un vella aspiració abastament desitjada.

En aquells primers dies de 2007 encara vèiem enfora l’acompliment d’una altra aspiració: que també passassin a titularitat pública les altres dues muntanyes del nostro terme, s’Enclusa i s’Ermita, i tot i que feia temps que se’n parlava de la possibilitat, un cert escepticisme ens feia ser previnguts. I no obstant, a finals de març i principi d’abril la notícia, la doble notícia, va arribar al mateix temps, el Govern Central comprava s’Enclusa i el Govern Balear feia el mateix amb s’Ermita. D’aquesta manera, les muntanyes més emblemàtiques del nostro municipi passaven a convertir-se en patrimoni públic. Pensam que aquestes compres han satisfet moltíssim a la ciutadania i esdevenen una mostra evident que quan hi ha voluntat política i negociadora se poden obtenir bons resultats.

Tres administracions, l’estatal, l’autonòmica i la insular han assolit cadascuna d’elles el compromís envers la compra de ses tres muntanyes i açò suposa una inversió important per Ferreries i Menorca, però sobretot per Ferreries, ja que tenim molt a prop aquests tres indrets que configuren el nostro paisatge i per on hem passejat des de petits. Com ens poden beneficiar aquestes adquisicions? Pensam que les compres són una primera passa i que després ha de venir el moment de concretar-ne un projecte, diferent en cada cas, per tal d’establir, a partir d’unes prioritats, els usos que en siguin més convenients, per a gaudir-ne i també per conservar la seva riquesa.

Els Ajuntament petits i amb pocs recursos, com el nostro, som conscients de les nostres limitacions i mancances, per açò és important no perdre de vista en cap moment que fa falta sempre anar a la recerca de la col•laboració amb les altres administracions per a fer-nos sentir i demanar-los més implicació. Aquesta seria una de les lliçons que n’hem extret; val la pena dedicar esforços i creure en el diàleg interinstitucional, sigui qui sigui el partit que governa, aspecte que ara que s’atraquen les eleccions autonòmiques i municipals tots els partits haurien de tenir ben present. Una altra cosa a remarcar seria que també val la pena que els ciutadans i ciutadanes, a títol personal o per mitjà d’entitats, es comprometin i facin valer les seves aspiracions que representen un bé comú, entre uns i altres es pot avançar més i sempre ens quedarà la satisfacció d’haver contribuït a millorar les coses.

Joana Febrer Regidora de Cultura de Ferreries